5 Xarxes D’Ordinadors

Com viatja la informació per la xarxa

El protocol  TCP

Per entendre com viatja la informació, imaginarem el cas següent: vols enviar una carta explicant  les vacances d'estiu a un amic que has conegut per Internet i que viu a Nova York . La carta ocupa tres fulls i, a més, hi adjuntes dues fotografies.
La primera cosa que hauràs de fer és escriure la carta amb el programa de correu electrònic i tenir les fotografies escanejades per poder enviar-les amb la carta.
Després, caldrà que preparis el ordinador perquè es connecti per telèfon, mitjançant el programa de comunicacions i el mòdem.
El programa de comunicacions conecta amb els altres ordinadors mitjançant unes ordres que aquest entenen. S'anomena protocol de comunicacions. Comunicar-se per la xarxa Internet és el (TCP/IP). És utilitzat per la majoria d'ordinadors del món.
El més important és que un ordinador, independentment de la seva potència i del sistema operatiu que faci servir, sigui capaç d'entendre's amb qualsevol altre i pugui enviar u rebre informació amb claredat i rapidesa.
És quan comença a funcionar el control de protocol de transmissió (TCP), que analitza la quantitat d'informació que ha d'enviar i comença fragmentant-la en petits paquets  d'informació. Podríem suposar que el protocol fragmentés cada full fer la carta en dos paquets i cada fotografia en tres. El protocol (TCP) posa una etiqueta a cada paquet perquè l'ordinador que els rebi els pugui identificar. L'etiqueta portarà el numero de l'ordre del paquet en el conjunt de tot l'enviament. Aquest serà el paquet segon del dotze que tindrà tota la tramesa. En l'etiqueta també hi consta  la quantitat d'informació que porta el paquet.

El protocol IP

El protocol TCP ha acabat, comença la feina del protocol IP, que és l'encarregat d'afegir a cada paquet que s'ha d'enviar l'adreça  de l'ordinador de destí (en el nostre cas l'adreça de l'ordinador del Nova York que desi el correu electrònic per al nostre amic) i també l'adreça a l'ordinador que l'envia (el remitent).
Són uns números (número IP) que identifiquen cada ordinador que té accés a la xarxa d'Internet.
Un conjunt numerat de paquets amb unes quetes que porten l'adreça de destí, la la d'origen i la logintud del contingut de la informació.
L'ordianor que ens dóna accés a la xarxa Internet comença a enviar els paquets als nusos de la xarxa que disposen d'encaminadors, que són ordinadors especialitzats a trobar per a cada paquet que els arriba el camí més ràpid i segur fins a l'encaminador següent. Cadascun farà el mateix fins a fer arribar els paquets al seu destí.És a dir, cada paquet pot agafar camins diferents; per tant, els paquets arriben desordenats.
Quan l'ordinador amb l'adreça (IP) de destí ha rebut un nombre de paquets, fa que el protocol TCP analitzi i ordeni la informació, que controli si hi ha tots els paquets i que comprovi si tots tenen la quantitat d'informació que diu l'etiqueta, Si falten paquets o no porten tota la informació , el protocol envia una prdre a l'adreça (IP) d'origen per reclamar-los.
Quan l'ordinador de destí aconsegueix tenir tots els paquets bé, envia una ordre confirmant que tot s'ha rebut correctament i el protocol dóna per acabat l'enviament de la carta.
Quan l'amic obri el seu correu, ja podrà llegir la carta de tres fulls i gaudir de les fotografies.
En comprovar que la informació sempre intenta arribar al seu destí sense les avaries o les caigudes, els usuaris han anat confiant cada cop més en aquest sistema, per això avui dia és el més en aquest sistema, per això avui dia és el més utilitzat.