5 Xarxes D’Ordinadors

La xarxa de satèl·lits de posicionament global (GPS)

És format per una xarxa de 27 satèl·lits que envolten la Terra. En una òrbita circular intermèdia a 20.200 km de distància. Qualsevol aparell GPS captarà  les ones del satèl·lits que es troben des de l'horitzó fins al zenit. Com més satèl·lits més precisió té en les mesures.
Va ser desenvolupat pel departament de Defensa dels Estats Units i ofereix cobertura a tota la Terra. Pot saber amb una precisió d'un a quatre mestres, segons la cobertura de l'aparell GPS, la seva posició a la Terra. 

Utilizació dels GPS

Com a sistemes de navegació terrestre, hi ha nombrosos aparells i programes que, mitjançant el sistema de posicionament global, són capaços de dirigir. Aquest programes, a més de donar la posició, també representen els mapes de zona per on s'està viatjant. Disposen d'unes memòries amb bases de dades molt potents que van informant dels punts d'interès (POI). Quan ens interessa anar a un d'aquest llocs o serveis només cal que e marquem en la pantalla tàctil de l'aparell i el navegador ens hi portarà.

Aparells que permeten navegar amb GPS

Navegador. Disposa d'una pantalla tàctil i sempre que l'aparell tingui cobertura amb els satèl·lits ens donarà la posició d'on ens trobem sobre una imatge d'un plànol digital. 


PDA. Molts models d'agendes electròniques porten incorporats els elements per captar els senyals dels satèl·lits GPS. Si instal·lem, l'agenda ens anirà guiant fins al destí que hàgim introduït en e programa de navegació.


Mòbil. Moltes ofereixen aparells amb GPS que són capaços d'ensenyar el mapa de la zona i el recorregut que cal fer per arribar al lloc de destí. També són agendes electròniques que porten incorporats el GPS, la connexió WI-FI i la connexió Bluetooth. Una de les funcions és cerca un nom en l'agenda electrònica o preparar la ruta des del lloc on som fins a la destinació en volem arribar. Permeten fer fotografies dels llocs que visites i desar-les o enviar-les coordenades perquè puguem localitzar en el mapa el lloc exacte on hem fet la fotografia. 

5 Xarxes D’Ordinadors

Programes per verificar els codis IP i comprovar la connexió a la xarxa Internet del nostre ordinador

Si volem saber el número de l'adreça IP que té el nostre ordinador, podem utilizar el programa IPCONFIG. Per posar en marxa aquest programa, cal anar al botó Inici, prémer l'opció Executar, escriure cmd, prémer l'opció Acceptar i s'obrirà una nova finestra on escriurem el nom dels programes que volem executar. Desprès del signe >, cal escriure IPCONFIG.
Ens informa del nom de la xarxa que ens dóna servir a Internet i el número IP que ens ha assignat.
Per funcionar bé amb la xarxa Internet, hem d'executar el programa PING que envia quatre paquets d'informació a l'ordinador de l'adreça electrònica que lo escrivim. Ens dirà el temps que ha tardat cadascun dels paquets a anar i tornar, l'adreça IP de l'ordinador i el nom d'aquest ordinador. Si la connexió no ha estat possible, també ens ho dirà.
Per saber per quin camí passen els paquets de la nostre connexió, fem servir el programa TRACERT i l'adreça on volem anar. Aquest programa ens diu per quins ordinadors de la xarxa Internet estan circulant els paquets d'informació, el nom de l'ordinador o encaminador, les seves adreces IP i el temps que tarda en cada un dels enllaços fins a un total de trenta salts.

Correu electrònic: és el més utilitzat de tots. Permet enviar i rebre textos.


Llistes de correu: Són grups de persones que mitjançant el correu electrònic enviem informació a tots els membres subscrits del grup.


News: Són grups de notícies que estan classificats per temes. Són com plafons de suro públics.


World Wide Web (pàgines web): ens permet visualitzar la infomració en format de pàgines multimèdia amb text,ens permet anar d'una pàgines una altra que estigui a qualsevol ordinador del món.Està adquirint molta força i la majoria d'empreses ja tenen les seves pàgines.
La quantitat d'informació és tan immensa que cal utilitzar els cercadors per poder-la localitzar.


Comerç electrònic: permeten que es comprin els seus productes des de la xarxa i que es puguin pagar amb els targetes de crèdits.


IRC(Internet relay chat): Permet conversar amb moltes persones. Si la connexió té una gran velocitat, es pot conversar oralment i fins i fins i tot es poden fer videoconferències.  


FTP (file transfer protocol): Permet enviar o rebre qualsevol tipus de fitxer.
Permet que milers d'arxius puguin ser rebuts per qualsevol usuari de la xarxa.


Talent: Permet connectar l'ordinador personal com si fos una terminal d'un servidor remot, sempre que se tingui permís d'accés. Es poden executar programes i ordres del sistema operatiu com si s'estigués  davant de la consola principal de l'ordinador. 


VOIP: Telefonia per Internet: permet utilitzar la connexió per parlar telèfon. S'anomena telefonis IP o veu sobre IP (VOIP, voice over IP).

5 Xarxes D’Ordinadors

Com viatja la informació per la xarxa

El protocol  TCP

Per entendre com viatja la informació, imaginarem el cas següent: vols enviar una carta explicant  les vacances d'estiu a un amic que has conegut per Internet i que viu a Nova York . La carta ocupa tres fulls i, a més, hi adjuntes dues fotografies.
La primera cosa que hauràs de fer és escriure la carta amb el programa de correu electrònic i tenir les fotografies escanejades per poder enviar-les amb la carta.
Després, caldrà que preparis el ordinador perquè es connecti per telèfon, mitjançant el programa de comunicacions i el mòdem.
El programa de comunicacions conecta amb els altres ordinadors mitjançant unes ordres que aquest entenen. S'anomena protocol de comunicacions. Comunicar-se per la xarxa Internet és el (TCP/IP). És utilitzat per la majoria d'ordinadors del món.
El més important és que un ordinador, independentment de la seva potència i del sistema operatiu que faci servir, sigui capaç d'entendre's amb qualsevol altre i pugui enviar u rebre informació amb claredat i rapidesa.
És quan comença a funcionar el control de protocol de transmissió (TCP), que analitza la quantitat d'informació que ha d'enviar i comença fragmentant-la en petits paquets  d'informació. Podríem suposar que el protocol fragmentés cada full fer la carta en dos paquets i cada fotografia en tres. El protocol (TCP) posa una etiqueta a cada paquet perquè l'ordinador que els rebi els pugui identificar. L'etiqueta portarà el numero de l'ordre del paquet en el conjunt de tot l'enviament. Aquest serà el paquet segon del dotze que tindrà tota la tramesa. En l'etiqueta també hi consta  la quantitat d'informació que porta el paquet.

El protocol IP

El protocol TCP ha acabat, comença la feina del protocol IP, que és l'encarregat d'afegir a cada paquet que s'ha d'enviar l'adreça  de l'ordinador de destí (en el nostre cas l'adreça de l'ordinador del Nova York que desi el correu electrònic per al nostre amic) i també l'adreça a l'ordinador que l'envia (el remitent).
Són uns números (número IP) que identifiquen cada ordinador que té accés a la xarxa d'Internet.
Un conjunt numerat de paquets amb unes quetes que porten l'adreça de destí, la la d'origen i la logintud del contingut de la informació.
L'ordianor que ens dóna accés a la xarxa Internet comença a enviar els paquets als nusos de la xarxa que disposen d'encaminadors, que són ordinadors especialitzats a trobar per a cada paquet que els arriba el camí més ràpid i segur fins a l'encaminador següent. Cadascun farà el mateix fins a fer arribar els paquets al seu destí.És a dir, cada paquet pot agafar camins diferents; per tant, els paquets arriben desordenats.
Quan l'ordinador amb l'adreça (IP) de destí ha rebut un nombre de paquets, fa que el protocol TCP analitzi i ordeni la informació, que controli si hi ha tots els paquets i que comprovi si tots tenen la quantitat d'informació que diu l'etiqueta, Si falten paquets o no porten tota la informació , el protocol envia una prdre a l'adreça (IP) d'origen per reclamar-los.
Quan l'ordinador de destí aconsegueix tenir tots els paquets bé, envia una ordre confirmant que tot s'ha rebut correctament i el protocol dóna per acabat l'enviament de la carta.
Quan l'amic obri el seu correu, ja podrà llegir la carta de tres fulls i gaudir de les fotografies.
En comprovar que la informació sempre intenta arribar al seu destí sense les avaries o les caigudes, els usuaris han anat confiant cada cop més en aquest sistema, per això avui dia és el més en aquest sistema, per això avui dia és el més utilitzat. 

5 Xarxes D’Ordinadors

Història de la xarxa de xarxes

 El concepte ca començar a final dels anys seixanta. Fins aleshores, si una part d'uns xarxa d'ordinadors deixava de funcionar, la informació no podia circular cap al seu destinatari fins que no se solucionés l'incident. Van pensar a idear una xarxa en què mai no s'aturés la circulació de la informació per les diverses xarxes que la componien. és molt enginyós: en el moment en què la informació és introduïda a la xarxa per ser enviada a un destinatari, no segueix un camí predeterminat, sinó que cada ordinador fa avançar la informació a qualsevol ordinador amb el qual tingui connexió. Han d'interpretar les ordes que els arriben i fer el possible perquè el missatge avanci cap al destinatari. Ha de circular per totes les xarxes, independentment dels sistemes operatius que tinguin els ordinadors o de les avaries.
S'anomenen protocols de comunicacions. Té el nom de TCP/IP. 
De les moltes possibilitats que té aquest sistema de xarxes i vam començar a desenvolupar la xarxa anomenada Internet. 
Al principi, per enviar missatges, però l'any 19899 al Centre d'Investigació Europea (CERN)es va inventar un sistema per intercanviar informació amb possibilitats multimèdia, World Wide Web. Permet navegar i obtenir informació des de les pàgines, web que hi ha en milions d'ordinadors connectats a la xarxa Internet.  

Organització de la xarxa Internet

És com una teranyina gegantina que envolta la Terra, i cadascuna dels punts o nusos d'unió dels fils és una altra teranyina més petita. Cada punt d'unió correspon a una empresa que ofereix el servei de connexió a la xarxa Internet. S'anomenen proveïdores de servei d'Internet i tenen com a clients altres empreses, com els bancs i les caixes,etc. 


Perquè la informació pugui anar d'un lloc a un altra ha calgut ordenar les xarxes que formen el conjunt d'Internet. S'ha assignat uns números a cada xarxa i els ordinadors d'aquestes que tenen accés a Internet. S'anomena número IP. Un número IP podria ser, per exemple, 198.168.128.119. No hi pot haver cap altra número igual  a tot el món.
A cadascun d'aquests números lo correspon un domini , que és un text significatiu fàcil de recordar .

5 Xarxes D’Ordinadors

Elements que componen una xarxa d'àrea local (LAN)

Per fer la instal·lació, on hi haurà ordinadors a molt llocs, els primer que s'ha de fer és planificar la instal·lació, i per fer-ho cal saber quins ordinadors de l'edifici han d'estar connectats a la xarxa. Tots els ordinadors que es connectaran a la xarxa han de tenir una targeta Etherent i , si és possible, han de tenir la mateixa velocitat de transmissió. Cal decidir la tipologia que s'utilitzà per connectar els ordinadors. La tipologia en estrella és la més segura, ja que si es produeix una avaria en un cable o en una targeta continua funcionant tota la xarxa excepte l'element avariat. S'ha d'escollir el tipus de cable. En el cas de la tipologia d'estrella, utilitzarem cable de parell trenat de la categoria 5 amb connectors RJ45. Cal evitar passar el cable a prop de fonts d'interferències electromagnètiques. Per a cada aula on hi hagi més d'un ordinador, s'ha d'instal·lar un perifèric anomenat concentrador, per poder rebre i enviar informació. 
Les xarxes sense fil també es poden dissenyar. Perquè funcionen per ones. és possibles dissenyar xarxes mixtes: que una part sigui amb fil i l'altra funcioni per ones. Els dispositius connectats poden comunicar-se entre si i compartir els serveis que ofereixen.
Per poder treballar per la xarxa, els ordinadors s'han de configurat. En cada ordinador s'ha de configurar el protocol de comunicacions TCP/IP, i cal assignar a cada ordinador un nom i un número d'identificació. No pot haver iguals, ja que aquestes identificacions són utilitzades pels programes de xarxa per poder saber d'on surt i no ha d'arribar la informació. Si es vol que tots comparteixin programes i arxius, caldrà que un dels ordinadors, normalment el més ràpid i el que té més capacitat d'emmagatzemar informació, control tots els serveis de la xarxa. Que s'anomena servidor de xarxa, controla la seguretat de la utilització de la xarxa, observa els usuaris, controla si un usuari té permisos per utilitzar certs programes o si pot llegir certes dades d'un arxiu. Aquests també sol ser l'ordinador encarregat  de donar el servei d'accés a Internet. 

Zones on no arriba la cobertura de telefonia mòbil.

Zones on no arriba la cobertura de telefonia mòbil. Motius.

Principalment hi ha una aparto que es diu notificador de cobertura que sona o vibra quan no hi ha cobertura en una concreta zona, això passa quan no rep cap senyal de cap mòbil o telefon.

També a vegades no hi ha cobertura per culpa de la pluja o la neu, perquè la turmenta impedeix que la RF (Radio Frecuencia) per la interferència electromagnètica no envia be la senyal, i també hi ha llocs on no hiha per estar asobre dels 11 GHZ (El gigahercio, es un multipla de la unitat de mida de frecuencia hercio(Hz) i equival a 109(1.000.000.000) Hz . Per lo tant, te un cicle de 1 nanosegon.

Ells llocs més freqüència a sofrir aperdua de cobertura, són pobles amb pocs repetidors, com els pobles de Leon,etc. Les montanyes com els Pirineus, Alps,etc. Entre altres llocs com el desert...

És a dir que els motius que fan que un telefon mòbil no li arribi la cobertura són, principalment la separació entre el repetidors que emeten les senyals de radio capa el usuari i alguns obstacles de la natura, com la pluja, turmenta, neu,etc.

A qui en a quest link podreu trobar un pawerpoint on explica més estens que és la cobertura:
http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/mobil/index2.htm

5 Xarxes D’Ordinadors

Tipus de xarxes

 Es poden connectar segons el tipus de cable o de connexions.

• Tipologia en bus. Són les més fàcils d'instal·lar. Es connecta amb el seconnecta amb el segënt mitjançant un cable coaxial i els connectors BNC. Cada targeta té un connector en forma de T on es connecten els cables dels ordinadors que hi ha a cada costat de la línia. Els dos extrems de la línia del bus han d'acabar amb uns terminals peruè el senyal de la xarxa pugui ser absorbit. És utilitzat per fer marxa de poca longitud. El problema que presenta aquest tipus de xarxes és que quan un node de les connexions té una avaria, ja sigui en cable o en la targeta, la resta dels ordinadors deixen de tenir comunicació, per això actualment s'utilitza molt poc. 

• Tipologia en estrella. Són d'estrella. El cablatge que s'utilitza en aquesta tipologia és trenta i els connectors són els RL45. Surten tots des del concentrador, o hub, que és un aparell electrònic que commuta les connexions tingui una avaria, els altres ordinadors poden continuar treballant normalment. Un dels inconvenients és que es necessita molt més cable en la instal·lació i el cost és més elevat, peró l'avantatge principal és que la xarxa és molt més segura i fàcil que mantenir.

• Tipologia en anell. Estan connectats al mateix cable i per poder comunicar-se els uns amb els altres han d'esperar el seu torn. El senyal que permet enviï la informació a la xarxa es dius testimoni (en anglès, token). S'evita que a la xarxa hi hagi col·lisions, és a dir, que diversos ordinadors vulguin connectar-se al mateix temps. Utilitza aquesta tipoligia és la xarxa en anell de testimoni dissenyada per IBM. 

Funcionament del sistema GPS

Quan una persona vol determinar una posició, només ha de connectar l'aparell GPS en un lloc descobert i esperar uns segons que aquest rebi el senyal d'un determinat nombre de satèl·lits de la xarxa de posicionament global;com a mínim 3 satèl·lits. Cada satèl·lit emet contínuament dos codis de dades diferents. Aquestes dades son transmeses per mitjà de senyal de radio. Un d'aquests dos codis està reservat per l'ús exclusiu militar que no es pot captar amb els de la gent. L'altre codi, transmet dos series de dades conegudes com almanacs i les efemèrides. A questes dos informen sobre l'estat operatiu del funcionament del satèl·lit, la seva situació orbital, l'hora i la data. I cada satèl·lit te les seves pròpies dades efemèrides i almanacs que inclouen un codi d'identificació específic per cada satèl·lit. Donant una situació quasi perfecta.


Rep la infromació de la posició i els valors del rellotge de cada un dels satèl·lits que ha pogut localitzar des del zenit de lloc on fem la mesura fins a l'horitzó. Alehores sincronitza el rellotge que porta incorporat amb els dels satèl·lits i mesura del temps que triga a rebre el senyal de cada satèl·lit. Amb aquestes dades determina a quina distància es troba l'aparell de cada satèl·lit, l'aparell fa els càlculs de triangulació i obté les coordenandes de longitud i altitud reals del punt on ens trobem.


Des del mateix moment en que el receptor GPS detecta una senyal de radiofreqüència transmitide per un satèl·lit des de la seva orbita, es genera una esfera virtual o imaginaria que envolta el satèl·lit. Actuarà com centre de la esfera que la superfície es difondre fins el punt o lloc on trobi situat la entena del receptor; per tant, el radi de la esfera serà igual a la distancia que separa al satèl·lit del receptor. Madira las distancies que separen com a minim de dos satèl·lit, per aixo tindre que calcular el temps que  cada senyal en viatjar des de els satèl·lits fins el punt on esta situat i realitzar els corresponents calculs matemàtics. 




Quan tirem una pedra a l'aigua es genera una serie de ondes concèntriques, que s'amplien a partir del punt on s'ha caigut, de forma similar a com ho fan les ondes de radiofreqüència. 

Biografia: 

http://gpsfuncionament.blogspot.com.es/

http://www.asifunciona.com/electronica/af_gps/af_gps_10.htm

5 Xarxes D’Ordinadors

Sistema d'ones sense fil

• Sistema d'ones sense fil. S'utilitza per connectar ordinadors dins de xarxes LAN. El cost és bastant més inferior que el de la instal·lació feta totalment per cables. Permeten que els ordinadors es poguin connectar des de qualsevol lloc de l'edifici. Són útils per als ordinadors portàtils, un inconvenient: la velocitat de comunicació de la xarxa per ones és inferior a la que es pot obtenir mitjançant els cables.
• Concentrador (hub). És un perifèric de la xarxa que agrupa un conjunt de dispositius per compartir un mateix cable de transport de la xarxa. Poden comunicar-se amb els altres recursos de la xarxa. 
• Punt d'accés (AP,acces point). és un perifèric concentrador que permet interconnectar dispositius sense fil per formar una xarxa sense fil WLAN(wireless LAN). També pot connectar-se amb la xarxa amb fil LAN. 

          La normativa s'anomena WI-FI (wireless fidelity). Els utilitzats són l'IEEE 802.11b,d'11Mbps, i  

          l'IEEE 802.11g, de 54Mbps. Qualsevol aparell en les especificacions es connectarà amb qualsevol 

          altre dispositiu que també ho sigui. 

Targetes de xarxa 

Són les encarregades de fer possibles que un rondinador es pugui comunicar amb els altres ordinadors d'uns xarxa LAN.
Han de complir les normatives estàndards de comunicacions. La més utilitzada és l'Ethernet. Cada targeta he de tenir un número d'indentificació, i no hi pot haver cap altra targeta amb un número igual. Aquest  s'envia la informació per la xarxa, questa pugui trobar la targeta de l'ordinador a què va destinada. 

Targetes de xarxa amb fil

Cada targeta ha de tenir un connector oer al tipus de cable on ha d'anar connectada.

Targeta de xarxa sense fil

Cada targeta ha de tenir una antena per poder emetre i rebre ones del punt d'accés més pròxim.