5 Xarxes D’Ordinadors

Telefonia Mòbil cel·lular

Permeten la comunicació entre usuaris que es desplacen lliurament per diferents llocs de la geografia. Formen grans xarxes de comunicacions, que ofereixen:

• Telefonia mòbil.
• Enviament i rebuda de missatge curts. 
• Enviament i rebuda de dades.
• Serveis d'internet (correu electrònic,navegació,comerç electrònic).
• Trucada amb vídeo.
• TV digital.

Procés de comunicació entre mòbils

Vol fer una trucada o enviar un missatge, el procés és el següent:
Fa la petició a la cèl·lula que li dóna cobertura i, aquesta transmet la informació a les altres cèl·lules pròximes fins a arribar a la central. Acceptarà la petició i anirà fent els enllaços necessaris fins a connectar amb la companyia del destinatari i localitzar l'abonat que ha de rebre la informació. L'únic requisit indispensable és que tingui cobertura per una companyia que accepti la connexió. Si aquest és en un altre país, tenen convenis de serveis itinerants (roaming) i deixen utilitzar les seves cèl·lules de cobertura als usuaris de les altres companyies d'altres països amb un cost que han pactat per a la seva utilització.
El temps utilitza la xarxa li és facturat, quan rep una trucada itinerants a l'estranger s'ha de fer càrrec del cost de la part de la connexió itinerant, l'abonat que fa la trucada no ha de saber forçosament  que aquest és froa del país d'origen, aquest només pagarà la trucada a tarifa normal. La connexió  en itinerància funciona de la mateixa  manera que si l'abonat fos la seu país. Els ordinadors centrals es posen en contacte i realitzen  els enllaços intercontinentals necessaris, per cables terrestres, submarins o via satèl·lit, fins a enllaçar amb el  destinatari de la trucada. 

5 Xarxes D’Ordinadors

Connexió d'un PC amb un altre PC

S'utilitza el cable de parells trenats amb connectors RJ45. L'única diferència és que, en el moment de col·locar els connectors, els fils del aparells trenats no es connectaran connectors, els fils dels connectors 1-2-3-6 del parells trenats es canviaran de posició  de posició perquè quan un ordenador emeti informació aquest circula pels pins del connector de la targeta Ethernet i aquesta arriba a l'altre ordinador pels pius de la targeta que estan preparats.
La combinació del colora d'una connexió, és la següent :

 Connector A                                                          Connector B

          Connector 1 Blanc taronja              Connector 1 Blanc taronja                                                                                       

         Connector 2 Taronja                         Connector 2  Taronja

         Connector 3 Blanc verd                    Connector 3  Blanc verd

       Connector 4 blau                                 Connector 4 Blau

       Connector 5 blanc blau                      Connector 5 blanc  Balu

       Connector 6 verd                                Connector 6 verd

        Connector 7 Blanc marró                  Connector 7 Blanc  Marró


        Connector 8 Marró                             Connector 8 Marró


Aquest cable s'anomena cable encreuat (cross.over) i s'utilitza per connectar dos ordinadors o dos concentradors(hubs). 

5 Xarxes D’Ordinadors

Connexió de l'ordinador personal amb l'encaminador (router)

Per poder accedir al servei d'Internet es pot fer per cable o per ones.

Per cable, cal utilitzar un encaminador de parells Trenats. Es compon de quatre parells de fils de coure reconerts per aïllants plàstics de diferents colors.Van trenats, i cada fil és d'un color per poder distingir, en cada extrem, el que s'ha de connectar en cada pin del connector. Va trenat amb el seu parell, que és de color blanc i amb unes ratlles del mateix color que el primer. Trenats l'un amb l'altre, per obtenir més aïllament, aquests aparells es trenen amb els altres quatre parells. Segons el nombre de voltes del trenat, s'obté un grau d'aïllament o més baix de les ones electromagnètiques que circulen  per l'aire. és causat per la poca superfície lineal que presenta cada fil a la part més externa del cable trenat. Així, es disminueix la mínim l'efecte antena i s'evita la captura  d'interferències i la introducció de sorolls en les dades que hi circulen. Segons la capacitat, el cable és de categoria 5, 5e,6 o 6A.

S'ordenen per colors segons una combinació que marca la normativa de fabricació europea. S'introdueixen en el connector RJ45 i mitjançant unes alicates especials s'uneixen el cable i el connector. RJ45 ens serviran per connectar un extrem del cable a la targeta de xarxa(Ethernet) del PC i l'altre extrem la connector corresponent de l'encaminador.

Es diu connector a connector i permet connectar diversos PC a un concentrador (hub) per poder formar una xarxa local o un PC a l'encaminador per utilitzar Internet.

La combinació del clors, és la següent: 

Categoria      Màxima velocitat                          Connector A                           Connector B

                         de transmissió

5                   100 Mbps normal xarxes LAN        Connector 1 Blanc taronja      Connector 1 
                                                                                                                                        Blanc taronja      

5e                De 100 Mbps a 1 Gb amb              Connector 2 taronja                Connector 2                    

                         targetes especials                                                                             taronja

6                   1 Gb amb targetes especials         Connector 3 Blanc verd        Connector 3  
                                                                                                                                       Blanc verd

6A                 10 Gb amb targetes especials        Connector 4 blau                 Connector 4 
                                                                                                                                             blau  

                                                                              Connector 5 blanc blau           Connector 5 blanc 
                                                                                                                                       blau  

                                                                              Connector 6 verd                    Connector 6 verd

                                                                              Connector 7 Blanc marró        Connector 7 Blanc 
                                                                                                                                            marró

                                                                              Connector 8 Marró                 Connector 8 Marró

5 Xarxes D’Ordinadors

La xarxa de satèl·lits de posicionament global (GPS)

És format per una xarxa de 27 satèl·lits que envolten la Terra. En una òrbita circular intermèdia a 20.200 km de distància. Qualsevol aparell GPS captarà  les ones del satèl·lits que es troben des de l'horitzó fins al zenit. Com més satèl·lits més precisió té en les mesures.
Va ser desenvolupat pel departament de Defensa dels Estats Units i ofereix cobertura a tota la Terra. Pot saber amb una precisió d'un a quatre mestres, segons la cobertura de l'aparell GPS, la seva posició a la Terra. 

Utilizació dels GPS

Com a sistemes de navegació terrestre, hi ha nombrosos aparells i programes que, mitjançant el sistema de posicionament global, són capaços de dirigir. Aquest programes, a més de donar la posició, també representen els mapes de zona per on s'està viatjant. Disposen d'unes memòries amb bases de dades molt potents que van informant dels punts d'interès (POI). Quan ens interessa anar a un d'aquest llocs o serveis només cal que e marquem en la pantalla tàctil de l'aparell i el navegador ens hi portarà.

Aparells que permeten navegar amb GPS

Navegador. Disposa d'una pantalla tàctil i sempre que l'aparell tingui cobertura amb els satèl·lits ens donarà la posició d'on ens trobem sobre una imatge d'un plànol digital. 


PDA. Molts models d'agendes electròniques porten incorporats els elements per captar els senyals dels satèl·lits GPS. Si instal·lem, l'agenda ens anirà guiant fins al destí que hàgim introduït en e programa de navegació.


Mòbil. Moltes ofereixen aparells amb GPS que són capaços d'ensenyar el mapa de la zona i el recorregut que cal fer per arribar al lloc de destí. També són agendes electròniques que porten incorporats el GPS, la connexió WI-FI i la connexió Bluetooth. Una de les funcions és cerca un nom en l'agenda electrònica o preparar la ruta des del lloc on som fins a la destinació en volem arribar. Permeten fer fotografies dels llocs que visites i desar-les o enviar-les coordenades perquè puguem localitzar en el mapa el lloc exacte on hem fet la fotografia. 

5 Xarxes D’Ordinadors

Programes per verificar els codis IP i comprovar la connexió a la xarxa Internet del nostre ordinador

Si volem saber el número de l'adreça IP que té el nostre ordinador, podem utilizar el programa IPCONFIG. Per posar en marxa aquest programa, cal anar al botó Inici, prémer l'opció Executar, escriure cmd, prémer l'opció Acceptar i s'obrirà una nova finestra on escriurem el nom dels programes que volem executar. Desprès del signe >, cal escriure IPCONFIG.
Ens informa del nom de la xarxa que ens dóna servir a Internet i el número IP que ens ha assignat.
Per funcionar bé amb la xarxa Internet, hem d'executar el programa PING que envia quatre paquets d'informació a l'ordinador de l'adreça electrònica que lo escrivim. Ens dirà el temps que ha tardat cadascun dels paquets a anar i tornar, l'adreça IP de l'ordinador i el nom d'aquest ordinador. Si la connexió no ha estat possible, també ens ho dirà.
Per saber per quin camí passen els paquets de la nostre connexió, fem servir el programa TRACERT i l'adreça on volem anar. Aquest programa ens diu per quins ordinadors de la xarxa Internet estan circulant els paquets d'informació, el nom de l'ordinador o encaminador, les seves adreces IP i el temps que tarda en cada un dels enllaços fins a un total de trenta salts.

Correu electrònic: és el més utilitzat de tots. Permet enviar i rebre textos.


Llistes de correu: Són grups de persones que mitjançant el correu electrònic enviem informació a tots els membres subscrits del grup.


News: Són grups de notícies que estan classificats per temes. Són com plafons de suro públics.


World Wide Web (pàgines web): ens permet visualitzar la infomració en format de pàgines multimèdia amb text,ens permet anar d'una pàgines una altra que estigui a qualsevol ordinador del món.Està adquirint molta força i la majoria d'empreses ja tenen les seves pàgines.
La quantitat d'informació és tan immensa que cal utilitzar els cercadors per poder-la localitzar.


Comerç electrònic: permeten que es comprin els seus productes des de la xarxa i que es puguin pagar amb els targetes de crèdits.


IRC(Internet relay chat): Permet conversar amb moltes persones. Si la connexió té una gran velocitat, es pot conversar oralment i fins i fins i tot es poden fer videoconferències.  


FTP (file transfer protocol): Permet enviar o rebre qualsevol tipus de fitxer.
Permet que milers d'arxius puguin ser rebuts per qualsevol usuari de la xarxa.


Talent: Permet connectar l'ordinador personal com si fos una terminal d'un servidor remot, sempre que se tingui permís d'accés. Es poden executar programes i ordres del sistema operatiu com si s'estigués  davant de la consola principal de l'ordinador. 


VOIP: Telefonia per Internet: permet utilitzar la connexió per parlar telèfon. S'anomena telefonis IP o veu sobre IP (VOIP, voice over IP).

5 Xarxes D’Ordinadors

Com viatja la informació per la xarxa

El protocol  TCP

Per entendre com viatja la informació, imaginarem el cas següent: vols enviar una carta explicant  les vacances d'estiu a un amic que has conegut per Internet i que viu a Nova York . La carta ocupa tres fulls i, a més, hi adjuntes dues fotografies.
La primera cosa que hauràs de fer és escriure la carta amb el programa de correu electrònic i tenir les fotografies escanejades per poder enviar-les amb la carta.
Després, caldrà que preparis el ordinador perquè es connecti per telèfon, mitjançant el programa de comunicacions i el mòdem.
El programa de comunicacions conecta amb els altres ordinadors mitjançant unes ordres que aquest entenen. S'anomena protocol de comunicacions. Comunicar-se per la xarxa Internet és el (TCP/IP). És utilitzat per la majoria d'ordinadors del món.
El més important és que un ordinador, independentment de la seva potència i del sistema operatiu que faci servir, sigui capaç d'entendre's amb qualsevol altre i pugui enviar u rebre informació amb claredat i rapidesa.
És quan comença a funcionar el control de protocol de transmissió (TCP), que analitza la quantitat d'informació que ha d'enviar i comença fragmentant-la en petits paquets  d'informació. Podríem suposar que el protocol fragmentés cada full fer la carta en dos paquets i cada fotografia en tres. El protocol (TCP) posa una etiqueta a cada paquet perquè l'ordinador que els rebi els pugui identificar. L'etiqueta portarà el numero de l'ordre del paquet en el conjunt de tot l'enviament. Aquest serà el paquet segon del dotze que tindrà tota la tramesa. En l'etiqueta també hi consta  la quantitat d'informació que porta el paquet.

El protocol IP

El protocol TCP ha acabat, comença la feina del protocol IP, que és l'encarregat d'afegir a cada paquet que s'ha d'enviar l'adreça  de l'ordinador de destí (en el nostre cas l'adreça de l'ordinador del Nova York que desi el correu electrònic per al nostre amic) i també l'adreça a l'ordinador que l'envia (el remitent).
Són uns números (número IP) que identifiquen cada ordinador que té accés a la xarxa d'Internet.
Un conjunt numerat de paquets amb unes quetes que porten l'adreça de destí, la la d'origen i la logintud del contingut de la informació.
L'ordianor que ens dóna accés a la xarxa Internet comença a enviar els paquets als nusos de la xarxa que disposen d'encaminadors, que són ordinadors especialitzats a trobar per a cada paquet que els arriba el camí més ràpid i segur fins a l'encaminador següent. Cadascun farà el mateix fins a fer arribar els paquets al seu destí.És a dir, cada paquet pot agafar camins diferents; per tant, els paquets arriben desordenats.
Quan l'ordinador amb l'adreça (IP) de destí ha rebut un nombre de paquets, fa que el protocol TCP analitzi i ordeni la informació, que controli si hi ha tots els paquets i que comprovi si tots tenen la quantitat d'informació que diu l'etiqueta, Si falten paquets o no porten tota la informació , el protocol envia una prdre a l'adreça (IP) d'origen per reclamar-los.
Quan l'ordinador de destí aconsegueix tenir tots els paquets bé, envia una ordre confirmant que tot s'ha rebut correctament i el protocol dóna per acabat l'enviament de la carta.
Quan l'amic obri el seu correu, ja podrà llegir la carta de tres fulls i gaudir de les fotografies.
En comprovar que la informació sempre intenta arribar al seu destí sense les avaries o les caigudes, els usuaris han anat confiant cada cop més en aquest sistema, per això avui dia és el més en aquest sistema, per això avui dia és el més utilitzat. 

5 Xarxes D’Ordinadors

Història de la xarxa de xarxes

 El concepte ca començar a final dels anys seixanta. Fins aleshores, si una part d'uns xarxa d'ordinadors deixava de funcionar, la informació no podia circular cap al seu destinatari fins que no se solucionés l'incident. Van pensar a idear una xarxa en què mai no s'aturés la circulació de la informació per les diverses xarxes que la componien. és molt enginyós: en el moment en què la informació és introduïda a la xarxa per ser enviada a un destinatari, no segueix un camí predeterminat, sinó que cada ordinador fa avançar la informació a qualsevol ordinador amb el qual tingui connexió. Han d'interpretar les ordes que els arriben i fer el possible perquè el missatge avanci cap al destinatari. Ha de circular per totes les xarxes, independentment dels sistemes operatius que tinguin els ordinadors o de les avaries.
S'anomenen protocols de comunicacions. Té el nom de TCP/IP. 
De les moltes possibilitats que té aquest sistema de xarxes i vam començar a desenvolupar la xarxa anomenada Internet. 
Al principi, per enviar missatges, però l'any 19899 al Centre d'Investigació Europea (CERN)es va inventar un sistema per intercanviar informació amb possibilitats multimèdia, World Wide Web. Permet navegar i obtenir informació des de les pàgines, web que hi ha en milions d'ordinadors connectats a la xarxa Internet.  

Organització de la xarxa Internet

És com una teranyina gegantina que envolta la Terra, i cadascuna dels punts o nusos d'unió dels fils és una altra teranyina més petita. Cada punt d'unió correspon a una empresa que ofereix el servei de connexió a la xarxa Internet. S'anomenen proveïdores de servei d'Internet i tenen com a clients altres empreses, com els bancs i les caixes,etc. 


Perquè la informació pugui anar d'un lloc a un altra ha calgut ordenar les xarxes que formen el conjunt d'Internet. S'ha assignat uns números a cada xarxa i els ordinadors d'aquestes que tenen accés a Internet. S'anomena número IP. Un número IP podria ser, per exemple, 198.168.128.119. No hi pot haver cap altra número igual  a tot el món.
A cadascun d'aquests números lo correspon un domini , que és un text significatiu fàcil de recordar .