5 Xarxes D’Ordinadors

 Descripció física de les xarxes d'àrea local (LAN)

Cal que cada un tingui un dispositiu per connectar-se a la xarxa. Aquest dispositiu és la targeta de xarxa. Les més usuals són les que porten el porten el protocol estàndard Ethernet. 

L'altre element que es necessita és el medi de transmissió, un cable específic o les ones electromagnètiques. El medi més usual és cable. Hi ha tres tipus:

a El cable coaxial. és format per un conductor central, normalment de coure, envoltat per un aïllament dialèctic, a sobre del qual hi ha una malla metàl·lica que serveix per aïllar el conductor central d'interferències. Recobert per un material aïllant del plàstic. Es fa servir molt poc. El que s'utilitza BNC. El cable d'antena dels televisors és un cable coaxial. 

b El cable anomenat parell trenat(TP). A dins del qual hi ha quatre parells de cables trenats. Cada parell són d'uns color, cosa que permet fer les connexions seguin unes pautes de color.
Aquest cable té molt poc aïllament del trenat. Si no estigués trenat, seria un cable paral·lel; per tant, molta oart de la seva superfície estaria exposada i captaria interferències,faria d'antena. És el més utilitzat avui dia, és econòmic.
El conector que s'utilitza per fer les connexions es diu RJ45. 


c El cable de fibra òptica. És el més fible  per a les comunicacions,  i és el més car.  La fibra òptica permet fer transmissions de senyal lluminosos a alta velocitat i no és afectada per les interferències electromagnètiques externes, com passa amb els altres cable que són fabricats amb metalls conductors i que, per tant, són sensibles a la captació d'interferències. 
Es compon d'un nucli de fibra, per no passa el senyal lluminós, és cobert per un revestiment aïllant de la llum que el fa opac i garanteix la continuïtat del senyal lumínic pel cable; de diversos fils conductors del senyal lumínic, i d'un nervi de fibra dur que obliga el cable a fer corbes suaus per no perdre ka flexió que fa el feix de llum dins del nucli. Si fa una corba molt tancada, perd angle de reflexió i s'afebleix de senyal.
La font lluminosa més utilitzada per enviar informació mitjançant un cable de fibra òptica és el làser. 

5 Xarxes D’Ordinadors

Normalització de les xarxes

A mesura que la demanda anava augmentant, van començar a sorgir els problemes. Per exemple, un empresa volia connectar els seus ordinadors i no podia fer-ho.

Com que cada cop les comunicacions eren més importants. L’Organització Internacional de Normalització (ISO, International Organitzation for Standardization)va crear unes normes per garantir que els seus ordinadors es podien connectar, es va aconseguir que les xarxes LAN i les WAN tinguessin una expansió per tot el món.

Va rebre el nom de mode OSI (open system interconnection)comença a utilitzar l’any 1983. El model OSI es compon de ser capes:

Maquinari: Gateway7. Aplicació: Capa d'apilcació. Són programes de xarxa que per

menten connectar els programes d'un ordinador amb els programes de l'ordinadors remot.

Protocols més comuns: FTP, TelNet, SMTP, HTTP, LDAP

6. Presentació: Capa de presentació. Tradueix les dades perquè puguin ser transmeses.

5. Sessió: Capa de sessió. Controla la comunicació entre els dos ordinadors connectats.

4. Transport: Capa de transport. Controla el flux de la informació, detecta i corregeix els errors de transmissió.

3. Xarxa: Capa de xarxa. Selecciona la ruta entre els dos sistemes.

2. Enllaç de dades: Cap d'enllaç de dades. Té l'accés al medi; s'encarrega

irecció física.de la d

1. Física: Capa física. S'encarrega de la transmissió binària.

5 Xarxes D’Ordinadors

Origen de les Xarxes d’ordinadors

Després de l’invent de l’ordinador en veure les possibilitats que oferia, les empreses van ser els consumidors principals. Passaven els anys i cada cop eren més potents i ràpids, va sorgir treballar de manera autònoma i la necessitat de comunicar els ordinadors, per exemple, per poder unificar les dades. Així es solucionaven els problemes que comportaven, van començar a idear ordinadors que ja no treballaven de manera autònoma, sinó que podien compartir la informació. Això permetia tenir les dades compartides

Va rebre el nom de Comunicació en Xarxa. Estan connectats en el mateix edifici es parla de Connexions de xara d’àrea local o LAN.

Les xarxes d’àrea local permeten connectar el mateix edifici i poder compartir els arxius de dades i les perifèrics, es pot disminuir el cost de la informatització. Ja no fa falta que cada tingui una impressora.

La necessitat de connectar va fer que comencessin a pensar en les línies telefòniques i les ones electromagnètiques. Pot intercanviar informació amb altres ordinadors de la mateixa ciutat del país o d’altres països. Aquestes xarxes s’anomenen Xares d’àrea geogràfica extensa WAN.

Una xarxa d’àrea extensa (WAN)permet connectar xarxes d’àrea local (LAN)amb altres d’àrea local, situades a qualsevol lloc del món.